Canviar de web sense perdre posicionament: 301 i llista de comprovació

Per canviar de web sense perdre el posicionament a Google, cada adreça antiga que tingui visites o enllaços ha de portar, amb una redirecció permanent (301 o 308), a la pàgina nova que la substitueix. A això s'hi afegeix un sitemap nou, un web que Google pugui rastrejar sense bloquejos i unes setmanes de seguiment a Search Console. Fet amb cura, el posicionament es pot conservar en bona part, però cap migració és neutra: el mateix Google avisa que durant el canvi hi haurà fluctuacions temporals. El que sí que es pot evitar és la caiguda que ve de les pàgines perdudes.

Per què es perd posicionament quan es canvia de web?

Google no posiciona «el web», posiciona pàgines concretes amb una adreça concreta. Quan un web es refà, sovint aquestes adreces canvien sense que ningú s'hi fixi: un WordPress amb rutes com /2021/03/titol-del-post/ o /category/serveis/ passa a una estructura més neta, els idiomes canvien de prefix, o una pàgina de servei es fusiona amb una altra. Si l'adreça antiga respon amb un error 404, tot el que havia guanyat (enllaços d'altres webs, historial a Google, visites des de favorits) es queda penjat.

Les altres causes habituals són més prosaiques:

• Un noindex o un bloqueig al robots.txt que servia per amagar el web en construcció i que ningú treu en publicar-lo.
• Textos retallats: el disseny nou és més net, però s'han perdut els paràgrafs que responien el que la gent cercava.
• Enllaços interns que encara apunten a les adreces velles i obliguen a passar per redireccions.
• Un sitemap que continua llistant pàgines que ja no existeixen.

Què és una redirecció 301 i per què no serveix una 302?

Una redirecció és la resposta del servidor que diu «aquesta pàgina ara és en una altra adreça». Segons la documentació de Google sobre redireccions i la Cerca de Google, els codis 301 i 308 indiquen que la pàgina s'ha traslladat de manera permanent i Google ho fa servir com a senyal que la pàgina nova és la que ha de sortir als resultats. Els codis 302, 303 i 307 són temporals: Google no els interpreta com a senyal que la destinació sigui la versió bona, i pot mantenir l'adreça antiga als resultats.

També importa com es fa la redirecció. Google recomana les redireccions al servidor per sobre de qualsevol altra opció; un meta refresh instantani es tracta com a permanent, però un de retardat com a temporal, i les redireccions amb JavaScript són l'últim recurs perquè Google podria no arribar a veure-les si la pàgina no es renderitza bé. Si el teu proveïdor et proposa «un plugin que redirigeix amb JavaScript», demana-li alternatives.

Com es prepara el mapa de redireccions?

El mapa és una taula de dues columnes: adreça antiga i adreça nova. És la peça més important de la migració i s'ha de fer abans de publicar, no l'endemà quan apareixen els errors. La guia de Google sobre trasllats de lloc amb canvis d’URL proposa treure la llista d'adreces antigues de diverses fonts:

• El sitemap actual del web.
• Search Console: les pàgines amb impressions i clics, i l'informe d'enllaços.
• L'analítica: les pàgines que reben visites, incloses les d'entrada des de xarxes i campanyes.
• Els registres del servidor, si hi tens accés.
• Els fitxers que també es posicionen: imatges, PDF de fitxes tècniques, catàlegs.

Amb la llista feta, cada fila segueix unes regles senzilles. Cada pàgina antiga va a la seva equivalent més propera, no a la portada: Google desaconsella enviar moltes adreces velles a una pàgina sense relació. Les redireccions han d'anar directes a la destinació final, sense cadenes (A → B → C). I el contingut que desapareix de debò, sense cap substitut, pot respondre amb un 404 o un 410: és més honest que una redirecció forçada.

El nostre cas: més de 300 redireccions

Quan vam passar el web de Somia Digital de WordPress a Next.js, l'estructura d'adreces va canviar a fons: articles, serveis i idiomes. El mapa va acabar amb 316 redireccions. La lliçó que en vam treure és que el mapa no s'acaba quan és escrit: el vam haver de revisar i provar adreça per adreça al servidor de producció, perquè el que funciona en local no sempre es comporta igual en viu. Si fas una migració, demana que algú comprovi les redireccions amb el web ja publicat, no només en una còpia de proves.

I si també canvies de domini?

Si passes, per exemple, d'empresa-antiga.com a empresa.cat, a tot l'anterior s'hi suma l'eina de canvi d’adreça de Search Console. Serveix per avisar Google que el domini sencer s'ha traslladat i, segons la mateixa ajuda de Google, el procés continua durant 180 dies des que l'inicies. Per fer-la servir has de ser propietari de les dues propietats a Search Console i tenir com a mínim la portada antiga redirigida amb un 301 a la nova (millor si ho estan totes les pàgines).

No cal, en canvi, per passar de http a https, per canviar entre la versió amb www i sense, ni per reorganitzar rutes dins del mateix domini: en aquests casos n'hi ha prou amb les redireccions i el sitemap.

Llista de comprovació per migrar el web

Abans de publicar

• Llista completa d'adreces antigues (sitemap, Search Console, analítica, fitxers).
• Mapa de redireccions 301 de cada adreça antiga a la nova equivalent, sense cadenes.
• Textos que posicionaven revisats: si una pàgina rebia visites per una cerca, el contingut nou ha de continuar responent-la.
• Títols, descripcions, etiquetes canonical pròpies i, si el web té idiomes, hreflang amb les adreces noves.
• Enllaços interns actualitzats a les adreces definitives.
• Codi d'analítica i consentiment de galetes a punt al web nou.

El dia del canvi

• Treure qualsevol noindex o bloqueig del robots.txt que fos només per a la fase de proves.
• Activar les redireccions i provar-ne una mostra àmplia amb el web publicat, comprovant que responen 301 o 308 i no 302.
• Enviar el sitemap nou a Search Console. La guia de sitemaps de Google demana adreces absolutes i només les versions canòniques.
• Si canvies de domini: eina de canvi d'adreça a Search Console.

Les setmanes següents

• Revisar a Search Console l'informe de pàgines i el de sitemaps: errors 404, redireccions i pàgines no indexades.
• Comparar les cerques i pàgines amb més clics abans i després del canvi.
• Actualitzar els enllaços que controles: Google Business Profile, xarxes socials, directoris, signatura del correu i perfils de proveïdors o associacions.
• Mantenir les redireccions: Google aconsella conservar-les com a mínim un any, i millor més.

Quant triga Google a assimilar el web nou?

Depèn de la mida del web i de com de sovint Google el rastreja. La guia oficial parla d'unes quantes setmanes o més perquè la majoria de pàgines d'un web mitjà passin a les adreces noves, i de més temps en webs grans. Durant aquest període és normal veure moviments a les posicions i a les visites. Per això no té sentit prometre que «no perdràs res»: el que sí que es pot fer és eliminar els motius evitables de pèrdua i vigilar de prop les primeres setmanes per corregir de seguida el que no vagi bé.

Un consell pràctic per a negocis amb temporada, com tants de la Costa Brava: evita publicar el web nou just abans dels mesos forts. Si hi ha fluctuacions, és millor que caiguin quan les cerques són més baixes i hi ha marge per reaccionar.

Un web nou sense tornar a començar a Google

El mapa de redireccions i la revisió posterior formen part de la feina quan fem el web nou, no són un extra que s'oblida. Ho fem per a empreses de Girona, Barcelona i la Costa Brava dins del servei de disseny web, i si el que necessites és sobretot recuperar o consolidar visibilitat, pots veure com treballem el SEO. Si estàs a punt de canviar de web, o ja ho has fet i les visites han baixat, envia'ns l'adreça antiga i la nova o escriu-nos per WhatsApp i en parlem.

Hem contrastat aquest article amb la documentació de Google Search Central l'octubre de 2026.